Tiquets per a Producte personalitzat de 5 cèntims

La primera referència a un anàleg de "dos cèntims" apareix a la lliçó de l'àcar de la vídua tant a l'Evangeli de Marc com a l'Evangeli de Lluc. En l'episodi bíblic, diversos patrons benestants del temple donen grans quantitats de diners, però una vídua extremadament pobre col·loca només dues monedes petites, és a dir, els seus dos cèntims, en l'ofrena. Troba un favor més gran amb Jesús que amb els patrons rics, veient que la vídua va donar tots els seus diners al Temple de Jerusalem mentre els patrons rics feien poca inversió, deixant molts diners per a ells mateixos.

Alguns creuen que la frase té el seu origen en les apostes de jocs de cartes, com el pòquer. En aquests partits, s'ha de fer una petita aposta, o apostar, abans de començar a jugar. Així, la frase fa una analogia entre entrar en el joc i entrar en una conversa. No obstant això, no hi ha proves documentals que indiquin que aquesta sigui l'origen de l'expressió idiomàtica, per la qual cosa es tracta merament d'especulació. Altres orígens probables són que "els meus dos cèntims valen" es deriva de l'expressió anglesa molt més antiga del segle XVI, "un cèntim pels teus pensaments", possiblement una resposta sarcàstica a rebre més opinió de la que es volia "vaig dir un cèntim pels teus pensaments, però vaig obtenir dos cèntims". També hi ha certa creença que l'idioma pot tenir els seus orígens en el cost primerenc del correu a Anglaterra, el "twopenny post", on dos cèntims eren l'encarregat normal d'enviar una carta que contenia les paraules i pensaments o sentiments propis a algú.

"Dos cèntims" i les seves variacions també es poden utilitzar en lloc del substantiu "opinió" o la frase verbal "estat [opinió del subjecte]", per exemple, "Has hagut de posar els teus dos cèntims, no?" o "Però això són només els meus dos cèntims."Aquesta expressió també s'utilitza sovint al final d'una afirmació, per exemple,"Només els meus dos cèntims."